Faula de l' òs, el renard i el conillet

Això era un conillet que començà anar sol pel bosc. Caigué la nit i el conillet se'n anava al cau quan un renard intentà menjar-se'l. La cria, esglaiada, corregué bosc endins fins a una cova on la guineu (el renard) no hi podia entrar. Però allà vivia un teixó, més antipatic i gemegador del que podeu imaginar, que l'expulsà de la seva llar. El conillet es queda dormint entre la freda fullaca (preocupat pel renard). Quan tornà al cau, els seus progenitors el renyaren. Però a la fi s'assabentaren de les malifetes del renard què havien d'escarmentar.

Un amic de la família, l'òs, anà on era el renard i feu el mateix que el renard havia fet amb el conillet. El renard plorà d'amargor. L'òs li digué:
-No et vull veure més fent malifetes.
La guineu digué que sí i no ho va fer més.

No facis mai als demés, el que no vulguis per a tú.