Faula de l' òs, el renard i el conillet

Això era un conillet que començà anar sol pel bosc. Caigué la nit i el conillet se'n anava al cau quan un renard intentà menjar-se'l. La cria, esglaiada, corregué bosc endins fins a una cova on la guineu (el renard) no hi podia entrar. Però allà vivia un teixó, més antipatic i gemegador del que podeu imaginar, que l'expulsà de la seva llar. El conillet es queda dormint entre la freda fullaca (preocupat pel renard). Quan tornà al cau, els seus progenitors el renyaren. Però a la fi s'assabentaren de les malifetes del renard què havien d'escarmentar.

Un amic de la família, l'òs, anà on era el renard i feu el mateix que el renard havia fet amb el conillet. El renard plorà d'amargor. L'òs li digué:
-No et vull veure més fent malifetes.
La guineu digué que sí i no ho va fer més.

No facis mai als demés, el que no vulguis per a tú.

Opinió Personal

Sembla mentida que el Prínep de la Boira no hagi tingut massa èxit en el seu inici. L' any 1993 i següents, les novel·les juvenils de Carlos Ruíz Zafón, no es vengueren gaires exemplars. Després de l' Ombra del Vent i el Joc de l' Àngel, per adults, els lectors han explorat les novel·les juvenils.

En la meva opinió, aquest llibre d' intriga i misteri ha set molt encertat per a lectura juvenil. A jo m' ha agradat molt perquè d' una versió de la trama original canvia a una versió de l' argument totalment distinta al final de l' obra, i l' intriga explota en emocios molt excitants i tristes a l' hora. Tots aquests jocs de sentiments fan que el llibre generi passió. Jo recomano llegir aquest llibre.