Aquest llibre me l'he llegit amb un contrast de sentiments. Amb gràcia i alegria quan el Bruno deia i pensava alguna bajanada, amb tristesa quan passa la tragèdia del final, amb amargor quan els nens passegen pel camp de concentració i amb ràbia i impotència quan els soldats abusen dels hebreus. 
El meu punt de vista és que el nen no hauria d'haver estat tan ignorant i indiferent davant d'aquesta situació tan catastròfica com va ser la guerra mundial i l'extermini dels jueus per part dels nazis.
